keto activesmega888 viagra malaysia TRAUMA – Meritxell Sánchez

TRAUMA

Què és un trauma?

La paraula trauma deriva del grec i significa “ferida”. El trauma és una “ferida psicològica” que pot ser provocada per varies situacions. Per exemple, quan sentim parlar de traumes ho associem a problemes originats per grans desastres naturals o aquells causats per l’home, com guerres, accidents, abusos, etc. Els especialistes els anomenem Traumes amb “T” per la gran magnitud de les seves causes. També hi ha una altra categoria de traumes amb “t”, l’origen està relacionat amb fets, aparentment, de menor importància. Com per exemple: desprotecció, humiliació, canvi de rols en la família, etc.

No obstant això, la importància de les causes del trauma no determina la qualitat de la ferida que aquest produeix. Pot ser tan perjudicial un “Trauma” com un “trauma”, perquè els seus efectes depenen de cada persona, de la seva història i entorn afectiu, del moment en què s’hagi produït i de la seva repetició al llarg del temps. El trauma, sigui quin sigui el seu origen, afecta de tal manera la salut, la seguretat i el benestar de la persona, que aquesta pot arribar a desenvolupar creences falses i destructives de sí mateixa i del món.

Conseqüències del trauma

Aquestes creences poden estar referides a la seva persona: “sóc incapaç, sóc poruc, estic indefens, sóc dolent, no m’estimen”; o a un altre aspecte en particular: “sóc incapaç de ser bon alumne; de complir els meus horaris, de parlar en públic, no serveixo per escriure…Aquestes creences interfereixen i dificulten la seva conducta. 

Quan estem amenaçats per un perill emocional o físic, el nostre sistema nerviós està preparat per reaccionar davant el perill, de manera que la circulació de la sang és dirigida als òrgans vitals, el cor batega més ràpid, augmenta el ritme de la respiració, els músculs es tensen, i s’aguditza un estat psicològic d’alerta, etc.

Un cop ha passat el perill, aquest sistema d’alerta deixa de funcionar i torna a la normalitat. Però quan una experiència que pot implicar dolor, vergonya, por, horror o pànic és aclaparadora per la seva intensitat, pot passar que el sistema nerviós no estigui en condicions d’el·laborar una resposta de control. En conseqüència, el sistema de prevenció i defensa es manté en estat d’alerta permanent i, a partir d’aquest moment, la més petita situació que recordi el fet traumàtic dispara tota la bateria d’estímuls per reaccionar com si estigués defensant-se de la mateixa manera com ho va fer la primera vegada. En aquesta situació, les reaccions són inadequades i la persona pot quedar bloquejada, paralitzada, indefensa.